lunes, 25 de diciembre de 2017

La campana de cristal (Sylvia Plath)

"Vaig intentar imaginar-me què passaria si en Constantin fos el meu marit.
Caldria llevar-se a les set i preparar-li els ous amb pernil i les torrades i el cafè i romandre a casa amb bata i arrisadors als cabells..."


Para terminar el año una lectura un tanto deprimente, tanto por la temática como por el final de la autora. 

El libro publicado en 1963 es la única novela de la autora y tiene componentes semiautobiográficos; la historia gira alrededor de la vida de Esther Greenwood, que tras pasar unos meses en New York sufre una crisis nerviosa y acaba en un manicomio.

Aquí aparecen temas como la identidad personal, el papel de la mujer dentro de la sociedad, el feminismo, los roles sociales, el deseo de encajar y encontrar su sitio dentro del mundo, el derecho sobre la sexualidad femenina, el suicidio... toda una serie de temas que aún hoy en día siguen siendo problemáticos (algo hemos avanzado).

Aunque el tema es de gran profundidad me ha costado acabar el libro, bien porque el tema estaba totalmente teñido de un aura depresiva (y las fechas de felicidad absurda no ayudan) o bien porque la traducción al catalán es mala con avaricia. 

AutorSylvia Plath
EditorialEdhasa
Precio Aprox.10 Eur.
Sentimiento*Necesito aire
Valoración
Obtenido enBibliotecas de Barcelona

Yo he leído la traducción al catalán de la Editorial Proa de 1999 y tiene bastante erratas (algunas ya cansada ni las he señalado):
- Pág 30: .... no feia esperar la gent que normalment demanaven l'amanida del xef i suc de naronja...
- Pág 56: "Ara veia claramente que la senyora Willard simplement havia bescanviat la casa que tenia oberta per a ella a Rússia per la meva alguna cosa de menjar a Nova York" (¿?)
- Pág 81: "... que s'obrissin sobre llacs suïssos i muntanyes japoneses i veldts sud-africans,..."
- Pág 104: "Es horrible que gent axí continuï amb vida." (És)
- Pág 108: "Aixo rai" (Això)
- Pág 129: "Em vaig obrir de nans amb els palmells amunt."
- Pág 134: "Ep, com te dius? (esta errata se repite en las páginas: 146, 173 y 201)
- Pág 194: "... era a la porta de la senyoreta Morris ajudant-la..." (Norris)

Hay más, pero empieza a ser un poco descorazonadoramente encontrar tantas erratas en un libro tan breve. Así que creo que me iré a tomar un poco de turrón para ahogar mis penas y nos vemos el próximo año!

No hay comentarios:

Publicar un comentario